Darreres publicacions

  • Encara celebrem la Saturnàlia?

    22/12/2025

    La Saturnàlia era una festivitat religiosa romana dedicada a Saturn, el déu de l’agricultura, el temps,   i les estacions, i  i es celebrava del 17 al 23 de desembre. Aquesta festa, descrita àmpliament en obres com Religions of Rome: Volume 1 de Beard, North i Price (1998), era una de les celebracions més importants del calendari romà, caracteritzada per la suspensió temporal de les jerarquies socials i un ambient d’excessos. Durant aquesta setmana, els esclaus podien gaudir de llibertat i participar en els banquets i festes, mentre que els amos eren obligats a adoptar una actitud més humble i a servir els seus esclaus. Així, la Saturnàlia es presentava com una festa d’igualtat social, fraternitat i comunió entre classes socials diferents. 

    Amb l’expansió del cristianisme a l’Imperi Romà, la Església va començar a integrar els rituals i festes paganes dins de les noves pràctiques religioses. Tal com explica A History of Christianity de Diarmaid MacCulloch (2011), un dels objectius de l’Església era cristianitzar les festes populars per facilitar la conversió dels pagans. La Saturnàlia, que coincidien amb el solstici d’hivern i estava profundament arrelada en la cultura romana, va ser una de les festivitats que es va transformar. El 25 de desembre, que ja era celebrat en algunes tradicions romanes com el naixement del Sol Invicte (Sol Invencible), va ser escollit per commemorar el naixement de Jesucrist, associant així la “llum del món” amb la renovació solar d’aquest període de l’any. 

    Aquesta integració de la Saturnàlia en les celebracions cristianes va comportar la transformació gradual dels seus rituals. L’intercanvi de regals, les festes familiars i els àpats abundants es van mantenir, tot i que els seus significats van evolucionar. Segons l’obra The Birth of the Church de Christopher Williams (2009), la nova festivitat del Nadal va incorporar elements de fraternitat i generositat presents en la Saturnàlia, però amb un nou enfocament religiós. La figura de Saturn, relacionada amb l’agricultura i la prosperitat material, va ser substituïda per la de Jesucrist, qui representava la salvació espiritual i la redempció. 

    Finalment, els vestigis de la Saturnàlia es poden veure clarament en moltes de les tradicions nadalenques actuals. Per exemple, l’intercanvi de regals, els banquets familiars i l’ambient de celebració popular tenen les seves arrels en les pràctiques d’aquesta antiga festivitat romana. Com analitza Pierre Grimal en el seu Diccionario de la mitología griega y romana (1986), la Saturnàlia no només va influir en les formes de celebració, sinó també en el sentit de comunió i unió social que caracteritzen les festes nadalenques. L’absorció de les festes romanes per part del cristianisme va permetre que el Nadal es convirtés en una festivitat globalment reconeguda, unida per la seva càrrega espiritual, però amb arrels en pràctiques més primitives de fraternitat i celebració col·lectiva. 

    Fonts: 

    1. Beard, M., North, J., & Price, S. (1998). Religions of Rome: Volume 1: A History. Cambridge University Press. 
    1. MacCulloch, D. (2011). A History of Christianity: The First Three Thousand Years. Viking. 
    1. Grimal, P. (1986). Diccionario de la mitología griega y romana. Ediciones Akal. 
    1. Williams, C. (2009). The Birth of the Church: From the Resurrection of Jesus to the First Council of Nicaea. HarperOne. 

  • Jornades Europees de Patrimoni a Mons Observans

    03/12/2025

    Un any més, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural impulsa les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), considerades l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural. Al llarg dels anys, aquestes jornades han permès donar a conèixer la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural gràcies a la col·laboració de centenars de municipis, museus, monuments, associacions i entitats culturals d’arreu del territori, que any rere any han obert les portes de casa seva per apropar el seu patrimoni a la ciutadania.

    L’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) va oferir una àmplia proposta d’activitats adreçades a tots els públics, amb l’objectiu que tothom pogués gaudir i descobrir la gran importància històrica del jaciment.

    En primer lloc, es va dur a terme un taller pràctic per donar a conèixer què és l’arqueologia i com es treballa per arribar a interpretar els objectes que ens han arribat després de molts anys d’estar enterrats.

    En segon lloc, uns personatges que han romàs al jaciment des de la seva fundació van explicar en primera persona com era la vida a l’assentament. Gràcies a les explicacions del pintor pompeià Caius Maximus Minimus i de la seva esposa, Salvia Estalvia, vam descobrir alguns dels secrets amagats darrere les pedres i els murs de Mons Observans.

    La valoració de les jornades d’enguany ha estat molt positiva tant per part dels organitzadors com dels assistents. Però més enllà de l’èxit de públic, cal destacar l’interès mostrat pels participants per continuar aprofundint, gràcies al descobriment de Mons Observans, en el coneixement del patrimoni i de la història romana del Vallès i de Catalunya en general.