L’existència del jaciment es coneixia des de feia anys gràcies a les campanyes d’excavació realitzades per Josep Barberà i August Panyella (1947) i per l’erudit local Ignasi Cantarell (1961), els quals ja havien destacat l’interès d’aquest emplaçament per a l’estudi del procés de romanització de les terres catalanes. A partir d’aleshores, el jaciment va aparèixer en diverses publicacions d’àmbit local i comarcal, elaborades, entre d’altres, per l’arqueòleg granollerí Josep Estrada i Garriga. L’any 1983, va ser incorporat a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
La recuperació del jaciment es va iniciar l’any 2003 amb una campanya d’excavacions promoguda pels ajuntaments de Montmeló i Montornès del Vallès. L’any 2004, atesa la qualitat dels resultats i sota l’assessorament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Servei d’Arqueologia), els consistoris van signar un conveni de col·laboració amb l’ICAC per impulsar la investigació del jaciment. En el marc d’aquest conveni, entre 2004 i 2006 es van dur a terme diverses campanyes de prospecció arqueològica destinades a delimitar l’extensió del jaciment, valorar-ne l’estat de conservació i obtenir la informació necessària per a la redacció d’un pla director.
L’any 2006, d’acord amb l’ICAC, els ajuntaments van sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la declaració del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima categoria de protecció prevista per la Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. La Generalitat va aprovar la declaració el 28 d’octubre de 2008 (GOV/179/2008; DOGC núm. 5255), reconeixent el jaciment de Can Tacó – Turó d’en Roina com un dels elements més rellevants del patrimoni cultural català i un dels més significatius per a l’estudi del procés de romanització de les terres d’Hispània.
Any a any es van realitzar campanyes arqueològiques i finalment l’any 2009, per avançar en el desplegament del pla director, es va encarregar la redacció del projecte executiu, titulat Parc Natural i Arqueològic Observatori de la Via Augusta – Bé Cultural d’Interès Nacional de Can Tacó, a l’estudi d’arquitectura d’Atonio Gironès Saderra. El projecte va ser aprovat per la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya en sessió del 20 de gener de 2010, i pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló en data 30 de març de 2010 (BOP núm. 84, de 30 de març de 2010).
Per finançar-ne l’execució, aquell mateix any els ajuntaments van presentar el projecte a la convocatòria de cofinançament 2007–2010 del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que va ser acceptada segons la resolució GAP/2526/2009, de 17 de setembre (DOGC núm. 5468). Així mateix, van sol·licitar una subvenció nominativa al Ministerio de Cultura del Gobierno de España, que fou concedida el 4 de novembre de 2010 per la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals (Subdirección General del Instituto del Patrimonio Cultural, programa 3378).
El 27 d’octubre de 2012, el jaciment va obrir les portes al públic després de l’execució d’un ambiciós projecte de posada en valor que incloïa tant la intervenció arquitectònica com la paisatgística, amb l’objectiu de fer visitables les restes arqueològiques sense comprometre’n la conservació i d’iniciar la recuperació del degradat entorn natural del turó. L’any 2013, el projecte va guanyar la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (categoria Ciutat i Paisatge) i va ser finalista als premis FAD, on també va rebre una menció especial del públic