{"id":75,"date":"2025-12-01T10:59:06","date_gmt":"2025-12-01T10:59:06","guid":{"rendered":"https:\/\/monsobservans.cat\/?page_id=75"},"modified":"2025-12-02T11:23:21","modified_gmt":"2025-12-02T11:23:21","slug":"que-es","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/monsobservans.cat\/?page_id=75","title":{"rendered":"Context hist\u00f2ric"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019any 218 aC l\u2019ex\u00e8rcit rom\u00e0 desembarc\u00e0 a Emp\u00faries per a combatre l\u2019ex\u00e8rcit cartagin\u00e8s. D\u2019aquesta manera, s\u2019inici\u00e0 un per\u00edode de no-retorn durant el qual la civilitzaci\u00f3 ib\u00e8rica es va veure abocada a la desaparici\u00f3 i, en un llar per\u00edode d\u2019aculturaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Una de les primeres actuacions de l\u2019ex\u00e8rcit rom\u00e0 a Hisp\u00e0nia fou la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa vi\u00e0ria per garantir el despla\u00e7ament de les legions cap a les zones de conflicte i assegurar l\u2019arribada dels recursos que Roma enviava a trav\u00e9s de la G\u00e0l\u00b7lia i dels Pirineus, per\u00f2 sobretot a trav\u00e9s del comer\u00e7 mar\u00edtim. Les terres del Vall\u00e8s i del Maresme van ser, ben aviat, una zona pacificada i, a mitjan segle II a C, els romans hi bastiren enclavaments destinats a controlar les vies i a gestionar el pas de les tropes. Aquest va ser el cas de Mons Observans, estrat\u00e8gicament situat en un punt equidistant entre els campaments d\u2019Emporion i Tarraco i situat dalt d\u2019un tur\u00f3 que dominava un dels principals eixos viaris de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica: la via Her\u00e0clea, coneguda posteriorment com Via Augusta.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Un cop la rep\u00fablica romana es va imposar del tot al cartaginesos i les ultimes revoltes dels pobles ind\u00edgenes van ser sufocades, el va fundar, vers l darrer ter\u00e7 del segle II aC, Mons Observans que va esdevenir un punt cabdalt pel que fa el control pol\u00edtic, militar, estrat\u00e8gic i administratiu, aix\u00ed com centre de la romanitzaci\u00f3 del nostre territori. Tasca que va finalitzar quant es van fundar, a la costa, les dues primeres ciutats romanes de la zona: Baetulo (Badalona) i Illuro (Matar\u00f3).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019enclavament de Mons Observans, bastit a l\u2019entorn de l\u2019any 160 a C, era una domus (casa) edificada segons la tipologia arquitect\u00f2nica it\u00e0lica per\u00f2 constru\u00eft amb t\u00e8cniques tradicionals. \u00c9s per aix\u00f2 que trobem la combinaci\u00f3 d\u2019uns murs rudimentaris de pedra seca i tapia decorats amb luxoses pintures parietals i paviments ricament treballats.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Estava format per tres edificacions independents que presentaven grans innovacions t\u00e8cniques, com els sostres de teula i els paviments de cocci\u00f3 pesto o terratzo. Les elegants pintures murals que decoraven les parets reprodu\u00efen la moda imperant a la pen\u00ednsula it\u00e0lica en aquell temps. Presidit per dues torres amb funcions de guaita orientades cap el naixement del riu Bes\u00f2s, l\u2019edifici principal s\u2019articulava al voltant d\u2019un pati central, on hi havia una gran cisterna que recollia les aig\u00fces pluvials.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019any 218 aC l\u2019ex\u00e8rcit rom\u00e0 desembarc\u00e0 a Emp\u00faries per a combatre l\u2019ex\u00e8rcit cartagin\u00e8s. D\u2019aquesta manera, s\u2019inici\u00e0 un per\u00edode de no-retorn durant el qual la civilitzaci\u00f3 ib\u00e8rica es va veure abocada a la desaparici\u00f3 i, en un llar per\u00edode d\u2019aculturaci\u00f3. Una de les primeres actuacions de l\u2019ex\u00e8rcit rom\u00e0 a Hisp\u00e0nia fou la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa vi\u00e0ria per garantir el despla\u00e7ament de les legions cap a les zones de conflicte i assegurar l\u2019arribada dels recursos que Roma enviava a trav\u00e9s de la G\u00e0l\u00b7lia i dels Pirineus, per\u00f2 sobretot a trav\u00e9s del comer\u00e7 mar\u00edtim. Les terres del Vall\u00e8s i del Maresme van ser, ben aviat, una zona pacificada i, a mitjan segle II a C, els romans hi bastiren enclavaments destinats a controlar les vies i a gestionar el pas de les tropes. Aquest va ser el cas de Mons Observans, estrat\u00e8gicament situat en un punt equidistant entre els campaments d\u2019Emporion i Tarraco i situat dalt d\u2019un tur\u00f3 que dominava un dels principals eixos viaris de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica: la via Her\u00e0clea, coneguda posteriorment com Via Augusta. Un cop la rep\u00fablica romana es va imposar del tot al cartaginesos i les ultimes revoltes dels pobles ind\u00edgenes van ser sufocades, el va fundar, vers l darrer ter\u00e7 del segle II aC, Mons Observans que va esdevenir un punt cabdalt pel que fa el control pol\u00edtic, militar, estrat\u00e8gic i administratiu, aix\u00ed com centre de la romanitzaci\u00f3 del nostre territori. Tasca que va finalitzar quant es van fundar, a la costa, les dues primeres ciutats romanes de la zona: Baetulo (Badalona) i Illuro (Matar\u00f3). L\u2019enclavament de Mons Observans, bastit a l\u2019entorn de l\u2019any 160 a C, era una domus (casa) edificada segons la tipologia arquitect\u00f2nica it\u00e0lica per\u00f2 constru\u00eft amb t\u00e8cniques tradicionals. \u00c9s per aix\u00f2 que trobem la combinaci\u00f3 d\u2019uns murs rudimentaris de pedra seca i tapia decorats amb luxoses pintures parietals i paviments ricament treballats. Estava format per tres edificacions independents que presentaven grans innovacions t\u00e8cniques, com els sostres de teula i els paviments de cocci\u00f3 pesto o terratzo. Les elegants pintures murals que decoraven les parets reprodu\u00efen la moda imperant a la pen\u00ednsula it\u00e0lica en aquell temps. Presidit per dues torres amb funcions de guaita orientades cap el naixement del riu Bes\u00f2s, l\u2019edifici principal s\u2019articulava al voltant d\u2019un pati central, on hi havia una gran cisterna que recollia les aig\u00fces pluvials.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-75","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/monsobservans.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/75","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/monsobservans.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/monsobservans.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/monsobservans.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/monsobservans.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=75"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/monsobservans.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/75\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":134,"href":"https:\/\/monsobservans.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/75\/revisions\/134"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/monsobservans.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=75"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}