LA INTERVENCIÓ PAISATGÍSTICA

El turó de Can Tacó (anomenat també turó d’en Roina), juntament amb el turons del Raiguer i de les Tres Creus, constitueix, actualment, una illa biogeogràfica enmig d’una plana densament antropitzada. A les dècades de 1960 i 1970, el creixement urbà i industrial que experimentaren les poblacions del sud del Vallès va comportar una important pèrdua de sòl agrícola i forestal que afectà, principalment, la fèrtil plana al·luvial dels rius Congost i Mogent. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés, si bé no resultaren del tot exempts de la degradació mediambiental a causa de la proximitat dels nuclis urbans i dels polígons industrials.

Els reiterats incendis forestals, juntament amb la instal·lació de línies elèctriques i de grans infraestructures públiques van provocar una dràstica reducció de la coberta vegetal formada, principalment, per boscos d’alzines i roures. En el marc del projecte de posada en valor del jaciment i el seu entorn, es van dur a terme diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística, com l’estabilització de talussos i la plantació d’espècies arbòries i arbustives autòctones a les zones més afectades per la pèrdua de la coberta vegetal. Així mateix, per tal de facilitar la recuperació de la vegetació, es van dissenyar nous senders que han permès regular la circulació de les persones i reduir l’impacte antròpic sobre les zones restaurades.

Aquesta cura per l’entorn també es fa evident en el tipus de tanca que envolta el recinte, que va ser instal·lada l’any 2007 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una tanca de tipus cinegètic dissenyada per facilitar el pas de la fauna silvestre. Pels boscos que envolten el jaciment és habitual veure-hi conills i ocells de tota mena (puputs, perdius …) que conviuen harmònicament amb les estructures arqueològiques. Així mateix, per evitar la proliferació de plantes sobre les estructures s’evita la utilització d’herbicides químics. Això comporta un manteniment manual periòdic del jaciment i l’ús de sistemes alternatius com l’aplicació de mantes geotextils que, col·locades sota les plataformes de pissarra llicorella, dificulten el creixement i l’arrelament de les plantes a les zones visitables. Gràcies a aquestes mesures, es minimitza l’impacte que puguin tenir les visites sobre el medi natural. L’estiu de 2013 es va observar, per primera vegada, la presència d’una espècie que és molt sensible als herbicides: la cuca de llum.