ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA A MONS OBSERVANS

El diumenge 20 de novembre, coincidint amb la celebració de la Setmana de la Ciència, Mons Observans va organitzar una conferència per presentar els resultats de la recerca arqueològica que els investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica duen a terme des de l’any 2004 al jaciment. La xerrada, que va començar a les 11 del matí, fou impartida pel Dr. Josep Guitart i les Doctores Esther Rodrigo i Anna Gutiérrez-Moreno i va estar dedicada a l’estudi arqueomètric dels materials constructius recuperats en les diverses campanyes d’excavació de l’assentament.

El Dr. Josep Guitart va ser l’encarregat d’obrir la conferència tot destacant el paper cabdal que ha tingut la recerca efectuada al jaciment per estudiar els inicis de la romanització a les terres catalanes. Seguidament, la Dra. Esther Rodrigo va explicar les característiques dels materials constructius objecte d’estudi, els quals es documentaren, principalment, a les terrasses inferiors del jaciment, on es conservava una potència estratigràfica molt àmplia formada pel col·lapse de les estructures de la terrassa superior. L’excavació d’aquests estrats va permetre recuperar evidències de la teulada, amb les teules planes (tegulae) i corbades (imbrices) pròpies de la construcció romana que foren utilitzades per primera vegada a la península ibèrica en jaciments de la mateixa cronologia que Can Tacó (segle II a de C). També es recuperaren restes de les parets caigudes de tovot i les seves decoracions murals de primer estil pompeià així com paviments de morter decorats amb pedres de colors i amb tesel·les blanques que formaven decoracions geomètriques.

La Dra. Anna Gutiérrez-Moreno, que actualment treballa com a investigadora a la Universitat de Burdeus, va presentar els resultats de l’estudi arqueomètric de les teules i dels paviments. L’estudi tenia per objectiu determinar la procedència d’aquests materials a fi i efecte d’establir si en la construcció de l’edifici s’utilitzaren productes foranis o bé es fabricaren localment. Amb aquest objectiu es va dur a terme l’anàlisi petrogràfica de les mostres amb un microscopi òptic de llum polaritzada i difracció de raig X. L’anàlisi va permetre determinar l’existència de diverses teules que segons la composició petrogràfica havien estat fabricades localment amb argiles de l’entorn. Aixi mateix, s’identificà una única teula fabricada amb argiles que contenien inclusions de piroxens i vidre volcànic. La comparació amb col·leccions de referència va permetre descartar que l’argila d’aquesta teula procedís de la zona volcànica de la Garrotxa (Olot) o de la Campània (Itàlia) i es va formular com a possible zona d’origen la regió del Laci (Itàlia).

En el cas dels paviments l’estudi va ser doble. D’una banda s’analitzaren els morters i, de l’altra, les tessel·les incrustades que formaven la decoració. L’anàlisi dels morters va posar en evidència l’ús de dos àrids elaborats amb ceràmica triturada de producció local juntament a un tercer elaborat amb ceràmica importada que també contenia inclusions de piroxè i vidre volcànic. Pel que fa a les tessel·les, s’analitzaren diverses mostres de les quals, fins aquests moments, ha estat possible identificar-ne una que fou fabricada amb pedra calcària de color blanc procedent de l’àrea d’Empúries.

A l’espera de dur a terme un estudi més exhaustiu, la Dra. Gutiérrez-Moreno va concloure que en la construcció de l’edifici s’utilitzaren materials constructius importats d’Itàlia al costat d’altres que es fabricaren localment seguint models itàlics. La Dra. Rodrigo va posar de manifest que Can Tacó és un dels primers edificis que utilitza materials i tècniques de construcció típicament itàlics a la península ibèrica i que la troballa d’aquests materials s’ha de posar en relació amb les abundants restes d’àmfores i de vaixella fina de taula procedents de la mateixa península itàlica i de l’illa de Rodes, les quals denoten una presència estable romana en aquest territori.

En acabar la conferència es va dur a terme el taller “ciència amb toga” en el qual el públic assistent va poder descobrir amb petits experiments pràctics el funcionament d’alguns dels principals enginys científics de l’antiguitat com la clepsidra, la catapulta o la màquina de vapor d’Heró d’Alexandria. També es va organitzar una visita teatralitzada al recinte arqueològic.

Aquesta ha estat la quarta edició de la Setmana de la Ciència a Mons Observans. La primera es va celebrar l’any 2013 i es va dedicar als enterraments infantils documentats al jaciment. La segona (any 2014) es va centrar en les àmfores d’importació i la tercera (any 2015) en les pintures murals que decoraven les estances de la planta noble de l’edifici. En totes les edicions s’ha gaudit de la participació dels directors científics del projecte (Dr. Josep Guitart i Dra. Esther Rodrigo) i dels especialistes que estan duent a terme els estudis dels materials (el Dr. Emilio Provinciale -paleoantropòleg-, el Dr. César Carreras -arqueòleg especialista en l’estudi de les àmfores-, la Dra. Àfrica Pitarch -arqueòloga especialista en pintura mural- i la Dra. Anna Gutiérrez-Moreno -arqueòloga especialitzada en petrografia-, entre d’altres). L’edició d’enguany va estar presidida pel Regidor-Delegat de l’Ajuntament de Montmeló el senyor Lluís Esteban.